Són preguntes que ens fem:
I si el teló de fons és roig vellut? I el sòl, daurat? I si a l’escenari, el despullem?
I si, com a aperitiu, en lloc de començar en l’escenari el fem al pati de butaques?
I si armem una mà gegant com la que podria tocar un òrgan gegant? I si hi ha pianos diminuts?
I si uns globus acaben cantant? I què passaria si arribaren a punxar-se?
I si ballem un *malambo col·lectiu a ritme de Bach?
I si unes presumptes perruques barroques regalen metres de paper?
I si prenem un café escoltant el que Bach va compondre precisament per a un café?
I si obrim unes portes per a comprovar que a l’altre costat estem duplicats?
I si un goril·la immens està trist?
I si interpretem una *badinerie amb lletra i la mateixa sense ella al mateix temps que suren uns globus?
I si ens tornem bojos, ens emocionem i riem amb Bach, la seua música i el seu univers?
Totes estes preguntes i moltes més, en “Va de Bach”. I per a tota la resta, Bach!
