Després d'El temps del llop (Mesdemil 2014), premi Ovidi Montllor al millor disc de pop en 2015, que els va col·locar en la primera línia de l'escena musical valenciana i d'un segon disc (Oh, germanes!, Mesdemil 2016) avalat per crítica i públic que va aconseguir projectar-los pels millors escenaris estatals (Vida Festival, FIB, Festival dels Arts, etc.) Gener torna a la càrrega amb un tercer disc vibrant, enregistrat una vegada més als estudis de Paco Loco.

El quintet valencià pren el títol del llarg poema de Walt Whitman, Cante el cos elèctric, per a compondre un collage pop de dotze talls sobre les relacions humanes en l'era de la hiperconectivitat.

Renunciant a qualsevol judici de valor definitiu, les cançons desfilen en xicotets compartiments estanc. Com en la línia de temps d'una xarxa social qualsevol, allò banal conviu amb allò essencial, les revelacions quotidianes conviuen amb les cadenes que ens imposem, les crisis personals i amoroses amb gats ballant a les pantalles, els viatges espacials amb els xou-talents i el tumult amb la soledat.