És que abans cuidàvem més les coses, és que abans les coses duraven més, és que abans les coses estaven ben fetes, és que abans la gent era més neta, és que abans no tiràvem res, és que abans es  vivia millor, és que abans no teníem tantes preocupacions, és  que abans no ens complicàvem tant la vida, que si transexual, que si independència, que si capitalisme liberal... Abans vivíem i ja, és que abans érem més feliços, la gent parlava i s'escoltava.

Tres generacions d'una família atrapades en els trastos vells d'una casa. Una pare que perviu en les tassetes de café, una mare que no acaba d'anar-se'n, unes germanes que no s'entenen i una filla perduda. Si poguérem rescindir el contracte familiar o incloure l'opció de renovar-lo... Si poguérem triar la família, tot seria tan diferent, tan normal. En Família Normal vorem com tres dones s'enfronten al seu passat però també al seu futur a través dels objectes i dels records que habiten la casa familiar, la casa on s'han criat, una casa de poble, gran i difícil de mantindre. Vendre o no vendre l'únic patrimoni que els queda de l'herència és el fil conductor d'aquesta comèdia amb regust agredolç on uns personatges excessius i, sovint, insegurs, protagonitzen situacions imprevisibles, hilarants i alhora tendres.

Família normal ens parla sobre la tolerància i l'acceptació dels canvis generacionals en el si del nucli familiar. A més, de com els més joves són hereus i responsables d'una tradició que senten que han de mantindre. Tu saps què et fa feliç? Perquè té a vore amb això, conservar o vendre, catarsi o tragèdia. Pot ser dolorós, però és normal. Encara que... en esta FAMÍLIA, res no és NORMAL.